¿Se puede cambiar el mundo a través del arte urbano?
Es pot canviar el món a través de l’art urbà? / ¿Se puede cambiar el mundo a través del arte urbano?
(Información en catalán y en castellano)
-- TEXTO EN CATALÁN--
La tercera edició de Coeducació Transformadora arriba a la seva fi i la tanquem amb un festival d'art urbà!!!
Sota el lema “Festa al carrer per transformar el present!” el passat 7 de novembre vam celebrar el l’URBANFEST, un espai educatiu de música i art urbà pensat i dissenyat perquè les joves puguin cridar i gaudir a favor de la igualtat, els feminismes i la justícia global.
L’URBANFEST, organitzar per la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, InteRed, i una àmplia xarxa de entitats, col·lectius i artistes locals, vol generar espais per gaudir d’activitats d’oci, espais de creació de diferents disciplines d’art i dansa urbana, actuacions artístiques i un espai compartir amb joves de diferents centres educatius de Catalunya, a favor de la prevenció de la violència de gènere, les desigualtats i fer front als discursos d'odi.
La jornada va tenir lloc al Centre Cívic Drassanes i als Jardins de les Voltes de Cirés. Durant tot el matí, 400 joves i 28 docents vinguts de 9 instituts de Catalunya van participar a les diferents activitats.
En total, es realitzen 8 espais de creació dinamitzats per professionals de les diferents disciplines artístiques: Grafiti, Rap, Breakdance, muralisme, Serigrafia, Impresió manual i cartellisme, collage fotogràfic, Twerking...
A banda de les activitats organitzades, les joves van dinamitzar un karaoke públic on també van participar les veïnes del barri.
La prevenció de la violència de gènere entre joves requereix estratègies pedagògiques que parteixin dels seus propis codis culturals, llenguatges expressius i formes de socialització. Diversos estudis en el camp de l'educació popular (Freire, 1970), la pedagogia crítica i les metodologies participatives coincideixen que els processos d'aprenentatge són més efectius quan es vinculen a la identitat, les experiències i els imaginaris de les i els participants.
Per això creiem que l’art urbà pot ser una eina molt poderosa d’emancipació, reflexió, debat i diàleg. Els processos d'aprenentatge són més efectius quan es vinculen a la identitat, les experiències i els imaginaris de les participants. En aquest sentit, l'art urbà i altres manifestacions artístiques d'origen subcultural, es constitueixen en eines privilegiades per a promoure el diàleg, la reflexió i la transformació d'imaginaris que reprodueixen la desigualtat de gènere, el racisme, i altres vulneracions dels drets humans.
El grafiti, el rap, el breakdance, el beatbox o el muralisme de carrer, sorgeixen històricament com a formes de resistència de comunitats marginades, donant veu als qui són sistemàticament invisibilitats. El seu caràcter d'ocupació de l'espai públic converteix a aquestes expressions en pràctiques polítiques que interpel·len les relacions de poder, qüestionen normes socials i proposen narratives alternatives. Incorporar-les en activitats de prevenció permet que les i els joves no sols consumeixin cultura, sinó que es converteixin en productors de missatges contra la violència de gènere, generant apropiació simbòlica del territori i apoderament col·lectiu
Donem les gràcies a tots els centres educatius que van participar, al Centre Cívis Drassanes, i a les veïnes del barri que ens van deixar els seus espais i places per celebrar aquesta jornada tant especial!
Un agraïment a: INS Manuel Vàzquez Montalban; Ins Bosc de Montjuic; Ins Torent de les bruixes; IE Pallerola; INS Bitàcola; Col.legi Sant Gabriel; INS Verdaguer; INS Antoni Cumella; CEIR Arco Aragó; Ins Mila i Fontanals.
-- TEXTO EN CASTELLANO --
¡La tercera edición de Coeducación Transformadora llega a su fin y la cerramos con un festival de arte urbano! Bajo el lema Fiesta en la calle para transformar el presente el pasado 7 de noviembre celebramos el URBANFEST, un espacio educativo de música y arte urbano pensado y diseñado para que las jóvenes puedan gritar y disfrutar a favor de la igualdad, los feminismos y la justicia global.
El URBANFEST, organizado por la Plataforma Unitaria Contra las Violencias de Género, InteRed, y una amplia red de entidades, colectivos y artistas locales, quiere generar espacios para disfrutar actividades de ocio, de creación de diferentes disciplinas de arte y danza urbana, actuaciones artísticas y un espacio compartido con jóvenes de diferentes centros educativos de Cataluña, a favor de la prevención de la violencia de género, las desigualdades y para hacer frente a los discursos de odio.
La jornada tuvo lugar en el Centro Cívico Drassanes y a los Jardines de les Voltes de Cirés. Durante toda la mañana, 400 jóvenes y 28 docentes venidos de 9 institutos de Cataluña participaron en las diferentes actividades.
En total, se realizan 8 espacios de creación dinamizados por profesionales de las diferentes disciplinas artísticas: grafiti, rape, breakdance, muralismo, serigrafía, Impresión manual y cartelismo, collage fotográfico, twerking, etc.
Además de las actividades organizadas, las jóvenes dinamizaron un karaoke público donde también participaron las vecinas del barrio.
¿Por qué el arte urbano?
La prevención de la violencia de género entre jóvenes requiere estrategias pedagógicas que partan de sus propios códigos culturales, lenguajes expresivos y formas de socialización. Varios estudios en el campo de la educación popular (Freire, 1970), la pedagogía crítica y las metodologías participativas coinciden que los procesos de aprendizaje son más efectivos cuando se vinculan a la identidad, las experiencias y los imaginarios de las participantes. Por eso creemos que el arte urbano puede ser una herramienta muy poderosa de emancipación, reflexión, debate y diálogo.
Los procesos de aprendizaje son más efectivos cuando se vinculan a la identidad, las experiencias y los imaginarios de las participantes. En este sentido, el arte urbano y otras manifestaciones artísticas de origen subcultural, se constituyen en herramientas privilegiadas para promover el diálogo, la reflexión y la transformación de imaginarios que reproducen la desigualdad de género, el racismo, y otras vulneraciones de los derechos humanos.
El grafiti, el rape, el breakdance, el beatbox o el muralismo de calle, surgen históricamente como formas de resistencia de comunidades marginadas, dando voz a quienes son sistemáticamente invisibilidades. Su carácter de ocupación del espacio público convierte a estas expresiones en prácticas políticas que interpelan las relaciones de poder, cuestionan normas sociales y proponen narrativas alternativas. Incorporarlas en actividades de prevención permite que las y los jóvenes no solo consuman cultura, sino que se conviertan en productores de mensajes contra la violencia de género, generando apropiación simbólica del territorio y empoderamiento colectivo.